No. No és necessari cap filtre. Mira’t! Ets bonic! Ets bonica! La fotografia perfecta.
No perdis gaire el temps en intentar posar capes i filtres a allò que ja és preciós per si mateix.
Parteix de la premissa que cada paisatge regala sentiments i sensacions diferents a cada persona que l’observa. Un dia de pluja pot ser meravellós per algú, melancòlic o angoixant per un altre, pot crear indiferència o fins i tot passió.
Passió! Passió per la vida, per tot allò que fem i gaudim, per la gent que ens envolta...Sí! Passió! Però...tens passió per a tu mateix? Tens passió per a tu mateixa? T’agrades prou? Et valores prou? Si no és així...deriva tota la teva energia a generar passió cap a tu mateix. Cap a tu mateixa.
T’ho dic perquè ets única! Ets únic! I no necessites capes, ni filtres, ni miralls, ni l’aprovació de ningú.
Miralls...no t’emmirallis gaire en els altres. No et fa falta. Els herois i les heroïnes viuen al món dels còmics. I en el còmic que estàs vivint...tu ets l’heroi. Ets l’heroïna capaç de salvar l’univers dels perversos alienígenes que intenten destruir-ho tot. I per ser així no necessites la magnífica poció màgica del druida Panoràmix. Només necessites creure que ho ets. I si no t’ho creus...doncs ja t’ho dic jo. Ho ets!
El Photoshop no millora res. Tapa, enganya, maquilla... però la bellesa radica en la imatge inicial. La real. La teva i la meva. I sense posats especials. No cal posar-se del perfil bo. Ni hi pensis. Sigues tu mateixa, tu mateix. Sigues tu.
I deixa’t anar si et ve de gust. Calla si creus que no has de parlar...però sobretot escolta’t! A tu! Escolta’t, observa’t i gaudeix del millor tresor mai trobat....tu mateixa...tu mateix. (...i sense filtres).
